Caracremada, un dels maquis catalans més coneguts, va ser abatut per la Guàrdia Civil a Castellnou de Bages el 2 d’agost de 1963.
En acabar la Guerra Civil, alguns grups de guerrillers van continuar lluitant contra la institucionalització del franquisme fins a començaments dels anys seixanta. Van negar-se a emprendre el camí de l’exili i es van quedar en territori espanyol per formar una autèntica resistència armada a la dictadura. Es tracta dels maquis, uns lluitadors llibertaris que van sabotejar el règim i els moviments de la Guàrdia Civil, i que van arribar a protagonitzar un intent d’invasió a Espanya per la Vall d’Aran l’octubre de 1944.
El Museu dels Maquis de Castellnou de Bages —localitat en què va ser assassinat el 1963 l’últim maqui català, conegut com a Caracremada— és l’espai de referència per a la recuperació de la memòria dels maquis, molts dels quals van ser detinguts i executats sense judici. Ubicat als baixos de l’antiga rectoria de l’església de Sant Andreu de Bages, el museu fa un repàs històric de l'evolució de la lluita guerrillera a Catalunya durant la Guerra Civil i el franquisme. S'hi pot descobrir com actuaven els maquis, on s’amagaven, com fugien pels senders pirinencs cap a França i les persecucions de la Guàrdia Civil que havien d’evitar. S’hi recorden alguns dels lluitadors més coneguts, però també els maquis anònims que van sacrificar la seva vida per uns ideals.
L’experiència al museu es pot complementar amb la visita al cementiri de Sant Andreu de Castellnou de Bages, on es troba la tomba de Caracremada. Amb una museografia innovadora i una adequació suggeridora dels espais adjacents, el Museu dels Maquis ha esdevingut l’espai de referència per al coneixement de la trajectòria dels maquis i el reconeixement a la seva contribució a la lluita antifranquista.